És complicat arribar a una conclusió quan no
tens cap idea clara...
La gen diu que com ho fas que sembla que saps
el que vols i tu només penses en que si estiguessin dins el teu cap veurien la
realitat.
Per començar et pares a pensar i t’adones que
tens 18 anys i tens edat de divertir-te i en tens ganes, passar-t´ho bé i no
donar explicacions a ningú del què fas o deixes de fer; però també t’adones que
molta gent del teu voltant té parella i és feliç. En aquest moment et pares a
pensar, recordes el passat i veus que t’adones que trobes a faltar molts
moments, sentir-te especial amb una simple mirada, que es pari el món amb un
petó i sentir-te única i invencible amb una simple abraçada; un t’estimo i un
tot anirà bé que fa que deixis de plorar.
Quan comences a barrejar les dues opcions
penses i penses i et preguntes: què és el que vull?
Tens nois disposats a intentar alguna cosa
seria i els rebutges i d’altres que no volen res serio i tampoc els vols,
t’aclareixes?
Sembla que només tinguis ulls per un passat que
no saps ni si et donarà una altra oportunitat perquè el noi perfecte no té ulls
per tu...
Oblida’t de tots, passa pagina, comença de
zero, coneix gent nova i deixa’t portar, si la cosa no arriba a res seriós
doncs senyal que aquest no és l’adequat i si la cosa va en serio doncs
endavant, però sobre tot, en tot moment, fes cas al teu cor i a tu mateixa, tu
et marques el ritme i les pautes i no faràs res que no vulguis fer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario